Arrenca el projecte d’un casal popular i independentista!

Diverses persones i col·lectius vinculats a l’Esquerra Independentista dónem el tret de sortida al projecte del Casal Popular i Independentista de l’Hospitalet.
Un espai des d’on sumar forces amb entitats, associacions i la resta d’espais alliberats de la ciutat, treballant per a construïr xarxes d’afinitat, i colze a colze crear contrapoders populars que ens permetin transformar la realitat i els sistema imperant.

Volem construir un nou espai obert als veïns i veïnes de la ciutat. Espai d’unió de tota aquella gent que es mou en defensa del territori, per l’alliberament sexual i de gènere, pels drets laborals, per la llengua i cultura popular catalanes, etc.

El Casal Popular i Independentista de l’Hospitalet vol esdevenir també una peça més dins el procès d’alliberament social i nacional dels Països Catalans, sumant forces al projecte de l’Esquerra Independentista.

El primer pas en aquest viatge és trobar un local, i buscar aquelles fòrmules que ens permetin autogestionar-lo. I en aquest punt el teu recolzament és indispensable per a fer avançar amb força i i·lusió el projecte. Si estàs interessat en fer-te soci o col·laborar fes-nos arribar un correu amb el teu nom i telèfons a casal.hospitalet@gmail.com.

http://casallh.wordpress.com/



1 comentari

Crònia presentació Assemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet de Llobregat

El passat divendres 3 de juliol l’Assemblea de l’Esquerra
Independentista de l’Hospitalet de Llobregat (AEILH) va presentar-se
públicament en un acte que es va celebrar al Centre Cultural Sant Josep
i que va aplegar una trentena de persones.

L’AEILH va convidar a
l’Assemblea del Baix Llobregat de Maulets a presentar la seva campanya
en defensa de la zona agrícola de Can Trabal. En aquest sentit, el
representant de Maulets va explicar la política del govern municipal i
les expectatives de convertir la zona agrícola en centres comercials,
indústries i hotels, així com la lluita que esta duent a terme la
Plataforma Salvem Can Trabal, a la qual l’AEILH dóna suport.

A
continuació, l’Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei va
destacar la importància de l’existència de la CUP al seu municipi i
l’altaveu que significa per a les lluites pel territori i dels
moviments socials el disposar d’un regidor al consistori. Va destacar
les lluites per la defensa del territori que uneixen les diferents
poblacions del Baix Llobregat, així com aquelles per la defensa de la
classe treballadora i una alternativa política als nostres municipis.

El
membre del secretariat nacional de la CUP, Marc Sallas, va explicar el
recorregut de la CUP en els darrers temps, destacant el creixement que
ha tingut l’organització i el full de ruta a seguir per la construcció
de la Unitat Popular. Finalment va oferir el suport de la CUP a la
creació i impuls de l’AEILH.

L’acte va cloure amb la lectura del
manifest fundacional de l’AEILH, que tot seguit donar pas al cant de la
Internacional i Els Segadors. Així l’AEILH neix amb l’esperit de donar
la volta a la manera de fer política a l’Hospitalet, i d’aglutinar
totes aquelles persones i col·lectius de la ciutat que siguin
d’esquerres, independentistes, i que creguin en una ciutat més
equilibrada territorial, urbanística, econòmica i socialment.



1 comentari

Presentació Assemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet

 El proper divendres 3 de juliol al centre cutural Sant Josep esteu totes convidades a la presentació de lAssemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet de Llobregat.

Amb la participació d’Alex Maymó i Marc Sallas, regidor de la CUP a Molins i membre del Secretariat Nacional de la CUP respectivament, us hi esperem

 

 

 



Comentaris tancats a Presentació Assemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet

A l’Hospitalet, Esquerra Independentista, per què no?




Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4

Enguany l’Esquerra
Independentista està de commemoració, i des de la ciutat de l’Hospitalet de
Llobregat volem aportar el nostre granet de sorra en la consolidació d’aquest
espai polític que  dissabte passat en un
acte a Vic recordava la creació,ara fa 30 anys dels CSPC i de Terra Lliure, així com la fusió
de l’OSAN nord-català amb el PSAN-Provisional.

Fa uns mesos un
grup de persones provinents de diferents organitzacions de l’Esquerra
Independentista, el sindicalisme, de l’activisme cultural i  l’associacionisme de la ciutat estem
treballant per bastir una alternativa política a la ciutat sota el nom de
l’Assemblea de l’Esquerra Independentista de l’Hospitalet de Llobregat
, amb la
intenció d’actuar en un  principi com a
grup de suport de la CUP, naixem amb la voluntat de convertir-nos amb el
referent de l’Esquerra Independentista a la nostre ciutat.

Sóc conscient , i
les meves companyes crec que també, de les dificultats que tindrem en aquest
llarg camí que fa poc hem començat, la poca presència de les organitzacions de
l’Esquerra Independentista al llarg dels temps a la nostra ciutat no és un bon
precedent, però confio en que les ganes i la il·lusió que totes i tots estem
posant en la creació d’aquesta Assemblea ens condueixi a bon port, així com
també siguem l’espurna perquè aquelles persones independentistes i d’esquerres
de la ciutat que no havien trobat un espai on lluitar pels seus principis i
objectius pugin al vaixell i facin que la veu i la presència de l’Esquerra
Independentista sigui present en els màxims espais possibles de la ciutat, una
ciutat que necessita urgentment una regeneració política, una alternativa que
no vindrà dels partits del sistema, no vindrà de la dreta regionalista catalana,
ni de la dreta reaccionària espanyola, ni molt menys de les suposades esquerres
que estan tant anquilosades en les seves poltrones que no veuen més enllà dels
interessos dels seus amos. I no parlo només dels partits que són presents al
consistori de la ciutat, també dels que van perdre la representació en les
últimes eleccions; ja veiem de quin peu calcen allà on toquen poder per
gestionar.

La nostra
alternativa no busca el joc institucional i el vendre’s per un plat de
llenties, una cadira i un bon sou, la nostra alternativa, amb la que creiem és
la que és present al carrer, la que neix de les classes populars i respon als
interessos d’aquesta, i no de les del poder financer i l’especulació, i a la
ciutat de l’Hospitalet tenim uns quants exemples de política feta al servei
d’uns quants, les construccions faraòniques de la ciutat judicial,  i el procés engegat per la destrucció de la
última zona agrícola de la ciutat de Can Trabal entre d’altres.

A nivell personal
estic content d’haver pogut engegar aquest projecte amb companyes i companys en
aquesta ciutat que fa tres anys m’ha acollit, i espero que des d’aquesta ciutat
puguem aportar el nostre granet de sorra per a la construcció del socialisme i
la independència dels Països Catalans.

Comentaris tancats a A l’Hospitalet, Esquerra Independentista, per què no?

Salvem la marina de l’Hospitalet!






Normal
0
21


false
false
false







MicrosoftInternetExplorer4




Aquesta campanya iniciada per
l’Assemblea del Baix Llobregat de Maulets, pel que es pot veure a portals web
com Kaos no ha caigut gaire bé a les i els militants d’ICV-EUiA de la ciutat,
que acusen de mentiders a Maulets, però els fets són uns altres, podran bramar,
podran desqualificar. però la realitat és que formen part del govern municipal
de la ciutat que impulsa aquest pla especulatiu urbanístic, i dels molts escàndols
en la gestió de l’economia de la ciutat, no podeu ser còmplices i voler passar
com a escolanets. He de dir que tampoc em sorprenen aquestes reaccions, ens
estem acostumant a veure les contradiccions de certs partits polítics,o millor
dit, màquines electorals, a sentir-se còmodes a la poltrona al mateix temps que
ens volen fer creure el que no són, eines al servei de les classes populars i
del territori.

Ho teniu fàcil, deixeu el govern
municipal, i no us acusarem de ser còmplices, mentrestant, us agradi, o no, ho
sou.

 Manifest de Maulets Baix llobregat

[@more@]

Prou especulació! Salvem la marina de l’Hospitalet!

De nou
l’especulació colpeja la nostra comarca. Aquest cop l’antiga marina de
l’Hospitalet, la zona agricola coneguda com “Can Trabal” es veu
assetjada per un projecte urbanístic que promou l’ajuntament de
l’Hospitalet (PSOE+ICV-EUiA) i que vol convertir-la en un parc
empresarial.

Un macroprojecte que té pensat cimentar més de
la meitat de les 43 hectàrees, on s’hi construiran una sèrie d’edificis
destinats a locals comercials, oficines, activitat industrial i places
hoteleres. La resta d’espai es convertirà en un trist parc envoltat de
gratacels.

Un macroprojecte que suposarà un nou cop al Delta del
Llobregat, i que es sumarà a la llarga llista d’agressions legals i
il·legals (com el desviament del riu) que ha de suportar.

Els joves però, no callem!
Deixem
clar que cap de les 43 hectàrees de la zona agrícola de “Can Trabal”
s’han de dedicar a cap altra cosa que no sigui l’agricultura i la
funció d’acostament al riu, agent vertebrador de la comarca i element
indestriable de la nostra història com a ciutat.

Denunciem una
vegada més la dinàmica destructiva del capitalisme, i les polítiques
neoliberals que des de les institucions es porten a terme, deixant pas
a un progrés desenfrenat que s’engreixa unicament per les ànsies
egoistes i de màxims beneficis dels empresaris i d’un model econòmic
que ha convertit els Països Catalans en el corredor de serveis
d’Europa, i en un balneari on venir, gaudir, embrutar i marxar.

L’ajuntament
de l’Hospitalet encapçalat per Núria Marin, alcaldessa del PSOE,
juntament amb els seus fidels seguidors d’ICV-EUIA (els d’”esquerres i
ecologistes de debò”), són els màxims responsables d’aquesta destrossa.
Un govern que es fa dir progressita i que l’únic que ha demostrat
aquests darrers anys és estar al servei de les multinacionals
especulant amb els terrenys de la Gran Via o la porta nord de la
ciutat. Despreocupant-se així dels problemes reals tant dels joves com
del conjunt de la població (atur, precarietat laboral, nul accès a
l’habitatge, etc.)

És per això que iniciem la campanya
“Assenyalem els culpables! Salvem Can Trabal!”, per dónar a conéixer
els veritables responsables d’aquesta destrossa, i per sumar una veu
més en la defensa de Can Trabal.

Assenyalem els culpables! Salvem Can Trabal!
Guerra per la Terra!

Assemblea del Baix Llobregat
Maulets, el jovent independentista revolucionari

Comentaris tancats a Salvem la marina de l’Hospitalet!

“Refundació del capitalisme”, per a què?

Les crisis econòmiques
en el sistema capitalista són cícliques i
consubstancials al mateix sistema. Així ens ho demostra la
història, desprès de la gran crisi del 1929, la segueix
la del 1973, després la crisi de principis de la dècada
dels 90 i l’anterior a l’actual, la dels anys 2001-2002.

Desprès de cada
crisi, les classes dirigents han readaptat la dinàmica del
sistema per seguir mantenint els seus guanys econòmic
intactes. Així, veiem que, després de la gran crisi de
l’any 1929, neixen els governs feixistes a Europa, que no són
més que l’estat burgès capitalista en la seva màxima
expressió, que conduí a una guerra mundial entre els
estats feixistes i els altres estats capitalistes en lluita per
l’hegemonia econòmica.

En finalitzar la segona
guerra mundial, trobem el període temporal més estable
quant a creixement econòmic, que durà fins a principis
de la dècada dels 70, caracteritzant-se per la intervenció
i regulació pública dels mercats financers. Però,
amb la recessió de l’any 1973, es va demostrar que, per molt
regulat que estigui el sistema, les crisis són innates del
capitalisme degut a la seva lògica de necessitat de creixement
il·limitat

Durant aquesta etapa de
llarg creixement econòmic que compren des del final de la
Segona Guerra Mundial fins la recessió del 1973, es consolida
(per cert justos, només en alguns estats occidentals) el que
s’anomena l’estat del benestar, amb la vocació de
representar un capitalisme de rostre humà. Com s’ha
demostrat al llarg de la història, un sistema basat en
l’explotació de persones i territoris mai pot tenir rostre
humà, però, lluny d’humanitzar el sistema, el que sí
va fer, des d’una òptica de lluita de classes, fou arribar a
institucionalitzar les lluites obreres convertint aquestes en lluites
salarials deslligades de qualsevol projecte emancipador de la classe
treballadora.

Així, ens trobem
en la dècada dels 70, on les classes dirigents tornen a
readaptar la dinàmica del sistema per seguir mantenint guanys,
ens trobem amb l’ofensiva neoliberal i l’inici de la
globalització econòmica com la coneixem avui dia. A
partir d’aquest moment, la lògica capitalista es converteix
en produir allà on els costos són menors (origen de les
deslocalitzacions) i en què tot és susceptible de
convertir-se en guany econòmic, tot el que en l’època
de l’estat del benestar era considerat un servei públic ara
es veu com un nou filó de negoci (educació, sanitat,
pensions…).

Tota aquesta
reorganització econòmica a nivell global no troba una
oposició de les classes treballadores degut a la seva
institucionalització i pèrdua de combativitat que
experimenten durant els anys anteriors, en què les demandes
obreres ben canalitzades, paradoxalment, es converteixen en un pilar
més del creixement econòmic capitalista del moment.

Així, ens trobem a
l’any 2008 amb una nova crisi econòmica, de la qual els i
les economistes capitalistes culpen del seu inici a un abús en
el sistema financer especulatiu, però, com deia Marx fa més
d’un segle: “El sistema de crèdit accelera el
desenvolupament material de les forces productives i l’establiment
del mercat mundial. Al mateix temps, el crèdit accelera les
violentes erupcions de crisis i, per tant ,els elements de
desintegració de l’antic mode de producció”. Sense
negar la importància que en aquesta crisi ha tingut
l’especulació financera, ha quedat demostrat que és
la mateixa lògica del sistema, l’acumulació de capital,
sobreproducció, reducció de costos, la que produeix
cíclicament aquestes crisis econòmiques, que recauen a
les esquenes de les classes treballadores.

Perquè aquesta
crisi no fos diferent a les altres, les classes dirigents s’han
reunit de nou, aquest cop en la trobada del G-20, per tornar a
readaptar la dinàmica del sistema als seus interessos. La
resposta ha estat més neoliberalisme, més
desregularització de les relacions de treball, més
privatització de serveis públics, i intervenció
pública en nom de la dinamització del lliure mercat. En
aquest punt situaríem les escandaloses inversions amb diners
de les classes populars per rescatar bancs i grans empreses privades.

Ens cal una resposta
política, però també una resposta sindical que,
des dels Països Catalans, recuperi la lluita de classes com a
eix de la seva praxis diària, per desmuntar la fal·làcia
que el sistema capitalista és l’únic possible.

A les classes populars no
ens serveix refundar el capitalisme, i és que l’únic
que ens beneficiaria és la destrucció d’aquest.

Comentaris tancats a “Refundació del capitalisme”, per a què?

El Secretariat de l’Espai Jove davant l’etapa congressual de la Intersindical-CSC

Aquests últims mesos de l’any seran molt importants per al futur del sindicalisme nacional i de classe, ja que els i les afiliades de la Intersindical-CSC tenim dues cites molt importants. Per una banda, el sindicat reformarà els seus Estatuts per adaptar aquests a la nova realitat existent avui dia, una reforma que ha de servir per posar els fonaments d’un sindicalisme que tingui com a eix central la participació de les afiliades i afiliats en les estructures de la Intersindical-CSC, ja sigui tant a nivell territorial com a nivell de federacions, així com dotar d’eines als afiliats i afiliades perquè esdevinguin militants al servei de la classe treballadora i del país.

La segona cita amb què ens trobarem les afiliades serà el proper 22 de novembre, en què ens reunirem per escollir un nou Secretariat Confederal i la línia sindical a seguir durant els propers anys.

[@more@]Com a joves que formem part del sindicat, veiem aquest procés congressual com una oportunitat per seguir avançant cap a la consolidació d’una alternativa sindical a les grans centrals sindicals espanyoles, creiem que és una oportunitat per seguir avançant cap a la necessària construcció d’un sindicalisme nacional i de classe fort al servei de les classes treballadores del país. L’actual context econòmic encara fa més necessària l’existència d’aquesta alternativa als dos grans sindicats espanyols que han claudicat des de fa molt de temps als interessos del gran capital, quedant integrats en el sistema, esdevenint un fre per als interessos de la classe treballadora.

Entenem que aquests congressos han de servir per bastir un sindicat que recuperi i posi en primer pla el sentiment de classe, recuperant l’essència del concepte de lluita de classes, que entengui el país de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i que sumi esforços dins del bloc català i de classe, en el procés d’emancipació nacional i social que somiem per a les classes populars dels Països Catalans.

Creiem en un sindicalisme on la militant i la secció sindical, sense oblidar l’arrelament i les lluites al territori, han de ser el pal de paller d’aquesta lluita en la que creiem, un sindicalisme que toqui de peus a terra. No en va, als centres de treball juguem amb les regles que ens marquen i, per això, cal mantenir un bon servei d’assessorament i serveis jurídics que acompanyi i assessori a la nostra gent quan ho necessiti, però al mateix moment creiem en un sindicalisme combatiu, que no renunciï a l’acció col·lectiva a canvi d’un plat de llenties, un sindicalisme que disputi quotes de poder al capital i involucrat en les lluites en defensa del territori. I la Intersindical-CSC és l’organització més preparada per acabar esdevenint aquesta eina tan necessària per a la classe treballadora catalana i, per aquest motiu, en renovarem un altre cop la nostra confiança.

Com va dir el poeta, tot està per fer i tot és possible!

1 comentari

Construint l’espai necessari

Davant les declaracions del governador del banc de l’Estat espanyol en que insta a la privatització de les pensions de jubilació, i per la retallada dels drets, encara més, de les classes treballadores, recupero un article que vaig fer per a l’Espai Jove de la Intersindical-CSC en ple procés de negociació estatutari del Principat, que parla sobre la necessitat que tenim com a poble i com a treballadores i treballadors de la construcció de  l’espai socioeconòmic català [@more@]

El primer cop que vaig sentir parlar, deu fer uns 10 anys, del Marc Català de Relacions Laborals (MCRL), em vaig quedar igual que si hagués sentit ploure. La situació es va complicar molt més quan un company em va parlar de l’Espai Socioeconòmic Català. Va ser llavors quan, fruit de la curiositat vaig preguntar sobre que m’estava parlant. Ell, potser una mica bord, em va contestar que com a persona, jo, que deia lluitar per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans ja ho havia de saber…

Ha anat passant el temps, i des de la meva humilitat, m’he anat formant i he après què em volien dir quan em parlaven de Marc Català de Relacions Laborals i d’Espai Socioeconòmic Català, dos objectius pels quals la Intersindical-CSC lluita i es mobilitza.
L’assoliment del Marc Socioeconòmic Català no és res més que el legítim dret, que com a poble, tenim els catalans i catalanes d’organitzar el nostre àmbit econòmic, social i laboral.
Els catalans i catalanes necessitem sobirania per decidir com volem gestionar els nostres recursos naturals, la nostra manera de repartir la riquesa. Tot i així, ens trobem que la realitat és molt lluny dels nostres objectius.

Malauradament, els agents sindicals majoritaris d’aquest país, tot i que aliens a ell, s’omplen la boca parlant d’aquest Marc Català de Relacions Laborals, però a l’hora de la veritat, es queda en paper mullat. De la mateixa manera, els agents polítics del país tampoc estan gaire pel tema: La prova més evident la trobem en que el nou projecte d’Estatut del Principat menciona el Marc Català de Relacions Laborals, però únicament li concedeix poder executiu. Per ser més entenedor, fer complir les lleis que s’aproven a Madrid.
Si a tot això li sumem que el nostre poble està esquarterat en quatre comunitats autònomes sota dominació espanyola i la Catalunya Nord sota administració francesa, el panorama que ens pinten és molt negre.

Però l’Espai Jove de la Intersindical-CSC seguirà lluitant i fent arribar a totes i tots aquells que no saben de què va això del MCRL, fins que algun dia sigui realitat, per necessitat.

També cal ser conscient que l’Espai Socioeconòmic Català pròpiament no és una eina al servei del poble treballador. Un cop l’haguem assolit caldrà vetllar per tal que no sigui així i no deixar-ne la gestió d’aquest en mans d’aquells i aquelles que han hipotecat el nostre futur com a poble i han jugat amb la dignitat de les classes populars.
L’Espai socioeconòmic Català que nosaltres volem és aquell que respongui a les necessitats del conjunt de la classe treballadora dels Països Catalans i no als interessos de les multinacionals i transnacionals, que són, en realitat, les que marquen la pauta a seguir al conjunt dels estats mundials.
Amb això, aconseguirem millorar les condicions de vida de les catalanes i catalans, superar les desigualtats socials i de gènere… En definitiva, l’objectiu que ens marquem des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC és avançar amb pas ferm cap a uns Països Catalans lliures i justos socialment.

Existeixen organitzacions que ens acusen de fer política. Nosaltres els contestem que el sindicalisme entès com a eina de transformació social té el deure de fer política, aquest és el sindicalisme en què nosaltres creiem. Poca transformació fa el sindicalisme que no te en compte el vessant polític i social.

Fem una crida a totes aquelles organitzacions que aposten per la transformació social i l’alliberament nacional a ser coherents i alçar la bandera de l’Espai Socioeconòmic Català.

Comentaris tancats a Construint l’espai necessari

Construint l’espai necessari

Davant les declaracions del governador del banc de l’Estat espanyol en que insta a la privatització de les pensions de jubilació, i per la retallada dels drets, encara més, de les classes treballadores, recupero un article que vaig fer per a l’Espai Jove de la Intersindical-CSC en ple procés de negociació estatutari del Principat, que parla sobre la necessitat que tenim com a poble i com a treballadores i treballadors de la construcció de  l’espai socioeconòmic català [@more@] 

El primer cop que vaig sentir parlar, deu fer uns 10 anys, del Marc Català de Relacions Laborals (MCRL), em vaig quedar igual que si hagués sentit ploure. La situació es va complicar molt més quan un company em va parlar de l’Espai Socioeconòmic Català. Va ser llavors quan, fruit de la curiositat vaig preguntar sobre que m’estava parlant. Ell, potser una mica bord, em va contestar que com a persona, jo, que deia lluitar per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans ja ho havia de saber…

Ha anat passant el temps, i des de la meva humilitat, m’he anat formant i he après què em volien dir quan em parlaven de Marc Català de Relacions Laborals i d’Espai Socioeconòmic Català, dos objectius pels quals la Intersindical-CSC lluita i es mobilitza.
L’assoliment del Marc Socioeconòmic Català no és res més que el legítim dret, que com a poble, tenim els catalans i catalanes d’organitzar el nostre àmbit econòmic, social i laboral.
Els catalans i catalanes necessitem sobirania per decidir com volem gestionar els nostres recursos naturals, la nostra manera de repartir la riquesa. Tot i així, ens trobem que la realitat és molt lluny dels nostres objectius.

Malauradament, els agents sindicals majoritaris d’aquest país, tot i que aliens a ell, s’omplen la boca parlant d’aquest Marc Català de Relacions Laborals, però a l’hora de la veritat, es queda en paper mullat. De la mateixa manera, els agents polítics del país tampoc estan gaire pel tema: La prova més evident la trobem en que el nou projecte d’Estatut del Principat menciona el Marc Català de Relacions Laborals, però únicament li concedeix poder executiu. Per ser més entenedor, fer complir les lleis que s’aproven a Madrid.
Si a tot això li sumem que el nostre poble està esquarterat en quatre comunitats autònomes sota dominació espanyola i la Catalunya Nord sota administració francesa, el panorama que ens pinten és molt negre.

Però l’Espai Jove de la Intersindical-CSC seguirà lluitant i fent arribar a totes i tots aquells que no saben de què va això del MCRL, fins que algun dia sigui realitat, per necessitat.

També cal ser conscient que l’Espai Socioeconòmic Català pròpiament no és una eina al servei del poble treballador. Un cop l’haguem assolit caldrà vetllar per tal que no sigui així i no deixar-ne la gestió d’aquest en mans d’aquells i aquelles que han hipotecat el nostre futur com a poble i han jugat amb la dignitat de les classes populars.
L’Espai socioeconòmic Català que nosaltres volem és aquell que respongui a les necessitats del conjunt de la classe treballadora dels Països Catalans i no als interessos de les multinacionals i transnacionals, que són, en realitat, les que marquen la pauta a seguir al conjunt dels estats mundials.
Amb això, aconseguirem millorar les condicions de vida de les catalanes i catalans, superar les desigualtats socials i de gènere… En definitiva, l’objectiu que ens marquem des de l’Espai Jove de la Intersindical-CSC és avançar amb pas ferm cap a uns Països Catalans lliures i justos socialment.

Existeixen organitzacions que ens acusen de fer política. Nosaltres els contestem que el sindicalisme entès com a eina de transformació social té el deure de fer política, aquest és el sindicalisme en què nosaltres creiem. Poca transformació fa el sindicalisme que no te en compte el vessant polític i social.

Fem una crida a totes aquelles organitzacions que aposten per la transformació social i l’alliberament nacional a ser coherents i alçar la bandera de l’Espai Socioeconòmic Català.

Comentaris tancats a Construint l’espai necessari

Europa ens retalla drets laborals

Que la construcció de la Unió Europea només responia a fer d’aquesta un nou ens liberal, per aplicar al conjunts dels estats que conformen la Unió les receptes neoliberals ja ho sabíem totes, i els ministres de treball de la Unió Europea ens ho han tornat a recordar. Després de moltes hores de negociació, segons diuen, aquests senyors, desconec si hi havia alguna senyora entre ells, van decidir aprovar una nova directiva europea, la que entre altres coses amplia la jornada laboral a 60 hores setmanals, i 65 hores comptant hores de guàrdia. [@more@]Juntament amb Alemanya, un dels màxims impulsors d’aquesta directiva ha estat l’Estat Francès, les treballadores d’aquest estat, entre elles els i les treballadores nord catalanes han vist com en poc temps la seva jornada laboral passava de les 35 hores setmanals, a veure com el seu president era un dels més bel·ligerants alhora d’impulsar aquesta nova directiva. 

Segons s’ha dit, la delegació espanyola ha estat de les que s’ha mostrat més en contra d’aquesta nova directiva, però alhora de les votacions, el seu vot no ha estat prou negatiu, s’ha quedat amb un blanc, això si, els diaris afins al govern socialista, només socialista de nom, s’ha esforçat en remarcar la contrarietat del govern espanyol envers la nova directiva europea. 

Entre els governs “contrariats” i els acèrrims defensors, han pactat un redactat que sembla realment que ens vulguin prendre el pel, aquest diu que la treballadora que treballi més de 48 hores a la setmana, ho farà de forma voluntària i mai obligada per la patronal. Sembla que les dirigents europees desconeguin que alhora d’imposar condicions de treball, l’assalariada no parteix mai amb la mateixa posició de força que l’empresària, i encara menys en moments de crisi econòmica com la que estem vivint en l’actualitat. 

En aquests moments ens podem trobar en que certs governs no partidaris amb el contingut d’aquesta directiva es vegin pressionats per les multinacionals, i amenaçats amb deslocalitzacions si no s’amplien les jornades laborals, augmentant així encara més el poder d’aquestes empreses, i desacreditant encara més, si és pot, la credibilitat de les institucions democràtiques de tall liberal. Un altre situació també seria, que aquests governs no atenguessin les peticions de les multinacionals, i aquestes marxessin a estats de la Unió que si apliquessin la normativa tal com està redactada, creant en el si de la Unió Europea un creixent “dumping social” entre estats, cosa que crec poc probable, pocs seran els estats que no cedeixin davant del poder del capital.

Segons hem pogut llegir en certs articles i declaracions contaries a aquesta directiva, aquesta ampliació de la jornada laboral acabaria amb un terç de llocs de feina que existeixen en l’actualitat. Si a tot això li sumem la llei que ja tenen precuinada la patronal espanyola, amb l’estat i els sindicats espanyols, que permetrà endarrerir l’edat de jubilació de les treballadores i treballadors, només ens pot abocar a més precarietat laboral, i més atur crònic. 

Aquesta nova directiva representa un atac als drets de les classes populars per part de la Unió Europea,  i un clar  retrocés en matèria de legislació laboral que deixa entreveure quina és la fulla de ruta de les nostres governants en matèria de relacions laborals, la completa liberalització del mercat de treball.

M’agradaria fer un petit apunt sobre el paper dels mitjans de comunicació en tot aquest afer, mentre criminalitzen a governs de l’altre banda de l’oceà per que nacionalitzen i posen al servei de l’estat i la seva població els mitjans de producció, regularitzant cada cop més les relacions laborals, normalitzen, i ens fan creure que el procés europeu de privatització i desregularització del mercat de treball és el més normal, i l’única praxis econòmica existent.

Aquesta construcció europea no és la que ens convé com a treballadores i treballadors, quant el referèndum per al tractat de la constitució europea ja ho vam dir, i ara ho tornem a dir, i fem una crida a aquelles organitzacions que es diuen d’esquerres i defensores de les classes treballadores que van demanar el vot afirmatiu pel tractat europeu, que reflexionin i uneixin els seus esforços amb els i les que diem que una nova construcció d’Europa és la que ens convé, i si no ho fan, que deixin caure les seves mascares, es deixin d’hipocresies, d’enganyar i desmobilitzar al conjunt de les treballadores i treballadors. 

Davant d’aquest panorama cal que des del sindicalisme no oficial agafem el brau per les banyes, i articulem amb el resta de la societat civil una resposta a aquestes agressions cap els nostres drets.

 

Posicionament Intersindical-CSC

   

Comentaris tancats a Europa ens retalla drets laborals